El camí de tornada ha servit per anar fent balanç dels dies que hem passat. Us deixem amb les reflexions que hem fet:

Hem
tingut molta sort de fer aquest viatge tan impressionant, moltíssimes gràcies a
tots els que ens heu acompanyat, Gemma i Teresa, i a les famílies inoblidables
que ens han cuidat i ens han ensenyat les costums i les tradicions d’allà. Els
carnaval va ser el dia més divertit! Tots els nens del col·legi vam anar a
voltar pel poble disfressats i ens
tiràvem confeti, cintes de colors… Simplement molt divertidíssim! Els suecs,
dos nens i dues nenes, eren molt majos i ens vam fer amics seus perquè estaven
a la mateixa situació de la que estàvem nosaltres! Resumint, ha sigut el viatge
més impressionant de la meva vida, i de veritat, espero que aquests record mai
marxin de la ment i dels nostres cors!!!

La familia que ens ha tocat era molt amable, però esclar s’em va fer
super extrany, cada familia es un món diferent i jo trobava un munt de
diferencies entre la seva familia i la meva.
Com he
dit aquest viatge m’ha agradat molt, potser la part que més m’ha agradat ha
sigut a l’hora de conèixer als alumnes i anar al col·legi. Perquè veiem tot el
que ells feien, ens relacionavem més, disfrutàvem amb els professors i el nens
i nenes de Suècia i Bèlgica….
El que
passa és que m’hagues agradat més que els professors i alumnes de Maristes
dormissin al mateix lloc , junts , perquè igualment és una familia però ja tenim molta confiança
Espero
que algun dia de la meva vida em torni a tocar una oportunitat com aquesta!

El menjar no era molt bo...tot el contrari era
mil vegades més bo el de casa .
Vam conèixer a uns suecs que ens van ajudar
amb l’anglès i ens van ensenyar una mica de suec i també amb els belgues que
ens van ajudar a practicar el francès i a aprendre'n més.
Ha estat una experiència molt bonica i
divertida per tot el que hem passat . Molt molt bonica .

La nostra família
ha sigut fantàstica ja que ens deixaven fer de tot... s’han portat molt bé amb
nosaltres, han sigut molt respectosos amb nosaltes i molt simpàtis i atents
però no hi havia res comparat amb el menjar, era boníssim! Hi havia cops que amb la família ens havíem de comunicar en anglès.
Al col·legi ens hem
fet amics amb els/les belgues o també amb els nens que han vingut de Suècia, eren tots súper majos(nens/es) però els professors també eren molt
majos i atents i ens han fet fer un munt d'activitats divertides.
En el tema del
menjar en el col·legi era per mi bastant dolent però havíem de tenir un
respecte per tot l’esforç dedicat cap a nosaltres.
Tenen unes cultures
molt diferent a les nostres (apats,cole,...) però en alguna cosa coincidim.
Ha estat una
experiència inoblidable i a més molt instructiva però sempre tots la
recordarem.
ALBERT:
Aquest viatge ha estat molt especial perquè ens va tocar en
un sorteig i també ha estat útil per utilitzar els idiomes que hem après a l’escola
i aprendre més d’aquests idiomes i
aprendre nous idiomes com han estat el Flamenc i el Suec .
No va ser els únics
a ser acollits a Bèlgica perquè també hi havia suecs molt amables que vam
conviure bé entre nosaltres.
La família era molt
bona perquè en el primer instant ja ens
sentíem bé perquè ens preguntaven coses i eren molt amables.
I el carnaval el
celebren molt diferent i molt divertit.
Aquesta experiència ha estat molt bona.

Una vegada allí ens
van reunir amb les famílies cada una diferent i amb diferents caràcters
Alguns els hi agradava més i altres menys.
Referent a l’escola
hi havia molts nens simpàtics, també vam conèixer als de suècia i ens vam fer
molt amics, ells ens ensenyaven paraules amb
suec i nosaltres amb català.
Les rutines diàries
d’allí eren molt diferents a les nostres i ens vam tenir que acostumar.
Els pares eren molt
amables i ens tractaven com si fóssim els seus fills.
Ens ho hem passat
molt bé però era hora de tornar.
Doncs bé, aquell viatge que trigava tant a arribar ara ja ha fet punt i final, però de ben segur que ha deixat un paquetet en la motxilla de vida de cadascun d'aquests nens i nenes, que els ajudarà a obrir la seva mirada envers el món.

Doncs bé, aquell viatge que trigava tant a arribar ara ja ha fet punt i final, però de ben segur que ha deixat un paquetet en la motxilla de vida de cadascun d'aquests nens i nenes, que els ajudarà a obrir la seva mirada envers el món.