DES DE L'ALTRE CAP DE MÓN

La Pili i l'Ester estan de visita Comenius a l'escola de la Polinèsia Francesa i ens han enviat aquesta crònica:

El dia comença molt aviat perquè a mesura que passen les hores fa més calor. Però a més,
recordeu que vam dir que hi havia molts galls salvatges? Doncs cada un d’ells canta més fort que l’altre, i no esperen a que es faci de dia sinó que la nit es converteix en un concert de
galls...

Anàvem cap a l’escola amb un autocar i de repent veiem aparèixer al fons del camí un cavall amb el seu genet i portava una bandera de França. A mesura que anàvem apropant-nos, apareix un cavall amb la bandera de Gales, un altre amb la de Portugal, de Bèlgica, de les Illes
Marqueses (exactament on estem i d’on és l’escola) i al final la nostra, la catalana. Gairebé  ens posem a plorar!

Al baixar davant de l’escola ja ens reben grups de nens vestits de manera típica, i cantant les cançons de benvinguda, tocant els timbals gegants i “coronant-nos” amb els collars de flors. Al
pati hi havia tots els 159 alumnes, cadascun tenia una funció, uns ballaven, uns cantaven, uns tocaven i altres ajudaven.

La visita a l’escola va ser molt bonica, tothom després de l’acte inicial, va tornar a les seves
classes i d’una en una les vam visitar totes. Però sobretot va ser quan vam visitar la classe
del mestre Yann, on hi havia els alumnes que van venir a Lleida. Allí van veure que la visita
que van fer a la nostra escola els va agradar molt i els va marcar, destacaven la estada en les
classes del cicle superior, amb els mestres, nom per nom. Recordaven el lema de l’any passat.
Vosaltres us recordeu d’ell? Quin era? Els havia cridar molt l’atenció que a Lleida a tot arreu hi
havia ciment, i quan vens aquí entens que els sorprengui, perquè no n’hi ha enlloc, tot és verd.

També explicaven que l’Encarni els va ensenyar un truc amb els ulls... Encarni, això ens ho has
de mostrar!

Després vam anar a veure una escola de primària i secundària privada religiosa, i amb internat.
Allí ens van tornar a coronar i rebre amb la dansa. Vam veure les classes i vam parlar amb els
nens i els mestres.

Però a la tarda ens van portar a una altra escola, aquesta estava just al tocar del mar, era
petita, de fet tenia 23 alumnes de diferents edats però tots amb una sola classe i una sola
mestra. Aquí l’experiència va ser encara millor: veure els nens que tots s’ajudaven, petits i
grans, que tenien una convivència com una família i parlar amb la mestra de com s’ho feien...

Sabeu? Tenen molts gestos de benvinguda, les danses, les cançons i beure l’aigua de dins dels
cocos. Doncs a cada un dels llocs que vam anar, van fer tots els gestos de benvinguda i a tots
vam beure l’aigua d’un coco... Estem dels cocos fins el COCO!

1r dia al Paradís

Encara ens faltava un viatge amb avió de 3 hores, ja que Papeete, que és la capital de la Polinèsia Francesa, no és el nostre destí...

Realment tot és relatiu, si has fet un viatge de 19 hores un de tres ens va semblar una estoneta al pati, va passar volant (mai millor dit)

Ens vam trobar amb la resta de companys, els de Bèlgica, Portugal i Gales, a més del nostre amfitrió Yann. El viatge el vam fer junts i cadascú explicava les seves batalletes. Durant el trajecte vam descobrir les diferències entre les illes que es veien des de la finestreta. N’hi ha que tenen una llacuna al mig i la seva aigua és blau cel, altres són muntanyoses i al cim sempre hi ha boira, ...

A l’arribar ens tenien preparada la primera sorpresa, una benvinguda a l’estil de la Polinèsia, danses i collars de flors.

Ens vam sentir completament emocionades ja que tota aquella celebració la feien per nosaltres, els participants en el projecte Comenius.

Amb cotxes 4x4, ja que hi ha molts desnivells a la illa, ens van portar  a veure diferents indrets, tots preciosos amb una vegetació impressionant i l’oceà Pacífic a la vora.

En una de les valls ens van preparar el dinar. Res a veure amb el que mengem aquí. Qui de vosaltres a menjat plàtan cuinat alguna vegada? I el peix i el marisc cru? Qui de vosaltres per treure’s la set ha begut l’aigua d’un coco? Doncs nosaltres, sí.

A la Polinèsia, la gent és catòlica, però fa molts anys tenien unes creences que res a veure tenien amb anar a missa. Ells tenien els déus de la fertilitat, la força, la protecció ... i els  representaven amb unes grans estàtues tallades en pedra. Vam anar a veure el més gran que hi ha a tota la Polinèsia, el pae pae Iipona.

Després de sopar a les 9,30 tots a dormir que demà a les 5,30 del matí cal alçar-nos.

El viatge d'anada

25 Hores de viatge, són moltes hores de viatge. Però van ser més... i no tant sols hores, sinó moltes vivències.

Heu estat mai en un aeroport? Doncs és un lloc on hi ha gent a tota hora, uns van cap aquí, uns altres cap allà. Uns van despistats donant voltes, i uns altres van segurs sense dubtar. N’hi ha que van carregats amb molts paquets i maletes i d’altres que porten una cartereta..., però tots tenen un viatge que fer.

En mig de tot això, en cada un dels aeroports que hem estat, nosaltres dos teníem una actitud d’il·lusió de saber que aquest és el més llarg que hem fet mai i molt important pel projecte Comenius.

A Londres, mostràvem la tranquil·litat de saber que nomes teníem que pujar a l’avió i deixar-nos portar al punt d’arribada. Ens vam encantar buscant una samarreta, i al final vam tenir que córrer.

A Los Angeles, 11 hores després, la tranquil·litat va desaparèixer del tot, ja que l’ambient era molt crispat. Hi havia policies amb metralletes, preparats per a què? Vam tenir que deixar les nostres empremtes digitals de tots els dits de les dos mans, (jo ja estava a punt per descalçar-me i posar-hi el peu...) Et fan mil preguntes, i sense que portis res ni que vulguis fer res, et fan sentir com si realment tinguessis el pla de segrestar l’ Estàtua de la Llibertat... Sort que vam trobar un senyor molt amable, que treballava allí mateix, que ens va fer les explicacions amb un to amigable. Gracies senyor Tellez (parlava castellà, però no ens va voler dir d’on era).

En canvi a Papeete, tot i que eren les 11 de la nit, la gent ens va rebre amb un somriure molt amable i la sensació de cansament, va desaparèixer una miqueta...

7a trobada Comenius... a la Polinèsia Francesa!

El proper dia 9 de febrer, l'Ester Aresté i la Pili Vidal iniciaran un superviatge, 25 hores de trajecte.
La raó és molt fàcil d'entendre, el lloc on van és a la Polinèsia Francesa.
Si meireu al Google Earth, i poseu que busqui Atuona (que és la ciutat on van) veureu que dóna la volta.
Hi ha 11 hores menys de diferència. Ara mateix que llegiu aquest text, mireu el rellotge i la finestra i per saber quina hora tindran heu de restar onze hores i si aquí és de dia, allí és de nit...
Portaran un desgavell!

ESTADES WALES

Enigma de retorn (enigma, també és una paraula d’origen grec)

Ara que estem a l’avió de tornada cap a Lleida, us plantegem un enigma que us pot tenir entretinguts el diumenge.

Quin és el riu català que té un nom d’origen grec i una còpia a Grècia?

Pistes:

1.  la còpia del nostre riu, fa frontera entre Grècia i Turquia.

2.  aquest nom, es degut a que hi va haver un príncep que es va enamorar d’una noia que es deia Maritza. Com que no els van deixar casar, van decidir que no valia la pena viure l’un sense l’altre i ell es va llençar al riu sense saber nedar. La Maritza, quan va saber la noticia, també s’hi va tirar (i tampoc sabia nedar...) La gent del poble, preocupats per ells, els buscaven per tot arreu i cridaven el nom dels dos: ...., Maritza, ...., Maritza, ..., Maritza.

Des d’aquell dia, al riu l’anomenen pel nom del príncep, però algú encara li diu riu Maritza

3.  En català, el nom del riu, s’escriu amb b i en grec amb v.

2 pistes extres:

·        En castellà, la paraula acaba en o i en català, en e.

·        És molt llarg i molt cabalós.

Avui hem estat a Atenes, capital de Grècia i hem visitat l'Acropolis...

Amb els nens “alexandroupolitians” descobrim la regió de Tràcia.

Cada dia ens hem de despertar més aviat, però el motiu s’ho val..., avui anem a descobrir la zona amb dos autocars i anem amb els alumnes de 5è i 6è. La regió és diu Tràcia i històricament és molt antiga i molt important per la seva petjada en totes les cultures europees.

Tots els nens de l’escola quan saben que som de Catalunya i que aquí hi ha Barcelona, surt el tema del Barça, Messi i ens piquen amb el Real Madrid i Cristiano Ronaldo... Es molt divertit veure que tothom coneix aquesta història també!

Vam fer una excursió i vam visitar una església d’estil bizantí, (molt interessant però molt difícil de seguir les explicacions, ja que les feien en grec i en anglès...), un llac artificial, que va ser on vam esmorzar i el museu de la seda.

Hi ha una zona on hi ha granges de cucs de seda i ens van ensenyar tot el procés des que són ous i al final construeixen el seu capoll.

El poble es dedica quasi exclusivament a la cria de cucs de seda i a què no sabeu quins són els arbres que hi ha en tots els carrers?  Les moreres, perquè els cucs mengen les seves fulles.

Al tornar a Alexandroupolis i vam anar a dinar una cantina, plena de soldats i militars i el menjar també va ser tipus militar: dur i poc gustós.

Ens van donar temps lliure, que vam aprofitar per parlar amb els companys, que també són mestres, i ens explicaven maneres d’aprendre i d’ensenyar que fan servir als seus paísos.

Al vespre, vam fer d’alumnes en un museu, igual com si els que feien la visita, fossiu vosaltres. El que hi havia exposat era tot el relacionat amb els costums, vestimentes, eines de treball i de cuinar, menjars, etc.

Van distribuir-nos per grups i ens van separar, a la Pilar i a la Irene els hi va tocar juntes, (quin morro!) i la pobra Pili va haver d’estar amb les gregues...

Vam fer tres activitats, que realment van ser molt divertides.

La primera haviem de representar sense dir ni una paraula, com se feia el pa, el formatge, el vi i els mobles. Segurament ho vam fer molt bé perque tothom va encertar-los.

Durant aquests dies ens ha cridat l’atenció moltes coses:

·        Hem descobert que tot i que el grec és un idioma molt diferent a la nostre, hi havia paraules que les diem igual o que s’assemblen molt, pediatra, el·lipse, hecatombe, sintagma, psiquiatra, arquitectura, hexàgon, pentàgon, ..., Podríem feu una llista molt llarga i encara ens en deixaríem.

·        Al carrer hi ha moltíssim gossos que viuen sols, ningú o potser tothom els cuida, però estan supergordos i tot el dia estan dormint al mig de les voreres i havíem de ser nosaltres qui els esquivéssim.

·        Tota la gent crida molt per parlar, però s’entenen, els altres ens quedem sords, però...

·        Hi ha un far, que està en funcionament, però només de nit, eh????

·        Els nens s’adrecen als mestres dient-los-hi, kirie o kiria, que vol dir senyor i senyora.

·        Les lletres que fan servir, no són igual que les nostres. Ja veureu, feu una prova, escriviu una frase i la poseu al traductor, veureu quin munt de dibuixets... Però ells les saben llegir!

·        A veure si descobriu qui és qui?