dimarts, 19 de novembre de 2013

Ja tenim logo català i logo europeu!!!

Durant aquest mes els nens de segon cicle i tercer de primària, hem participat de manera voluntària en la creació i elecció d’un logo que identifiqui el projecte Comenius que la nostra escola coordina amb 6 escoles més de 5 països europeus (Finlàndia, Suècia, Bèlgica, Itàlia i Alemanya)
El projecte que durem a terme durant aquests dos cursos, fins el 2015, té a veure amb l’art, de fet es titula Young European Artists YEA (joves artistes europeus). Per aquest motiu els logos presentats havien de complir les següents condicions:
·         Que sigui una imatge senzilla, clara on surti el concepte Europa, o els països participants
·         Que hi hagi les sigles identificadores del nostre projecte YEA
·         Que suggereixi el treball artístic que el caracteritza

En la fase de Catalunya, van participar més de 100 alumnes, essent el guanyador el logo realitzat per l’alumne de 5è B Eduard Clariana Olomí.

 La fase final ha estat el dia 15 de novembre, la votació la vam fer els alumnes de 3r, 4t i 6è d’entre tots els representants dels diferents països.
El logo europeu guanyador ha estat el de Itàlia.



dijous, 10 d’octubre de 2013

Proposta de logo YEA

En aqueta presentació us fem una proposta als alumnes de primària. Acceptareu aquest repte del nou Projecte Comenius?



dimecres, 9 d’octubre de 2013

Young European Artists

Des del curs 2013 fins el 2015, la nostra escola participarà en un nou projecte Comenius, YEA.
Aquest projecte ens relaciona amb escoles d'altres països europeus, en aquest cas amb:

  • Finlàndia
  • Suècia
  • Itàlia
  • Bèlgica
  • Alemanya
Tenim un treball comú, reconèixer, analitzar, entendre, treballar i aprendre a diferents pintors de renom, un de cada país participant.
El treball que plantejarem des de la nostra escola és el de Joan Miró. A partir de la seva vida, estil i obra aconseguirem que tots els alumnes de les escoles participants sàpiguen reconèixer un quadre de Miró quan el vegin i de pas que entenguin qui som els catalans i com vivim.
D'aqui a uns dies els mestres us farem arribar un PowerPoint on mostrarem on estan les escoles de cada país participant, a més d'una proposta.


dimecres, 22 de maig de 2013

TROBADA COMENIUS A ITÀLIA

Les nostres companyes de l'escola ja han arribat a Itàlia per fer la trobada comenius. Ens han enviat aquest breu correu i una foto molt mediterrània.

El correu diu:

Hem arribat perfectament i a l'hora prevista a Itàlia.
Estem ja reunits els diferents països : Grècia, Polònia i nosaltres.
No tenim connexió d'internet a l'hotel, per tant el blog anirà una mica tard...
Una abraçada a tothom i baci per tutti!!!
 
Silvia, Ester i Pili

dijous, 25 d’abril de 2013

FESTES COL·LEGIALS amb amics de Gal·les i Portugal

Durant aquesta setmana de festes ens han visitat alumnes i mestres de dues escoles amb les quals compartim Projecte Comenius, concretament de País de Gal·les i Portugal. Tot plegat una nova oportunitat de convivència, de compartir cultural i de pràctica de l'anglès.
Us adjuntem un àlbum de fotos de les activitat compartides que hem anat fent perquè com ja sabem una imatge val més que mil paraules. Gaudiu-les!

dijous, 14 de febrer de 2013

DES DE L'ALTRE CAP DE MÓN


La Pili i l'Ester estan de visita Comenius a l'escola de la Polinèsia Francesa i ens han enviat aquesta crònica:

El dia comença molt aviat perquè a mesura que passen les hores fa més calor. Però a més,
recordeu que vam dir que hi havia molts galls salvatges? Doncs cada un d’ells canta més fort que l’altre, i no esperen a que es faci de dia sinó que la nit es converteix en un concert de
galls...

Anàvem cap a l’escola amb un autocar i de repent veiem aparèixer al fons del camí un cavall amb el seu genet i portava una bandera de França. A mesura que anàvem apropant-nos, apareix un cavall amb la bandera de Gales, un altre amb la de Portugal, de Bèlgica, de les Illes
Marqueses (exactament on estem i d’on és l’escola) i al final la nostra, la catalana. Gairebé  ens posem a plorar!

Al baixar davant de l’escola ja ens reben grups de nens vestits de manera típica, i cantant les cançons de benvinguda, tocant els timbals gegants i “coronant-nos” amb els collars de flors. Al
pati hi havia tots els 159 alumnes, cadascun tenia una funció, uns ballaven, uns cantaven, uns tocaven i altres ajudaven.

La visita a l’escola va ser molt bonica, tothom després de l’acte inicial, va tornar a les seves
classes i d’una en una les vam visitar totes. Però sobretot va ser quan vam visitar la classe
del mestre Yann, on hi havia els alumnes que van venir a Lleida. Allí van veure que la visita
que van fer a la nostra escola els va agradar molt i els va marcar, destacaven la estada en les
classes del cicle superior, amb els mestres, nom per nom. Recordaven el lema de l’any passat.
Vosaltres us recordeu d’ell? Quin era? Els havia cridar molt l’atenció que a Lleida a tot arreu hi
havia ciment, i quan vens aquí entens que els sorprengui, perquè no n’hi ha enlloc, tot és verd.

També explicaven que l’Encarni els va ensenyar un truc amb els ulls... Encarni, això ens ho has
de mostrar!

Després vam anar a veure una escola de primària i secundària privada religiosa, i amb internat.
Allí ens van tornar a coronar i rebre amb la dansa. Vam veure les classes i vam parlar amb els
nens i els mestres.

Però a la tarda ens van portar a una altra escola, aquesta estava just al tocar del mar, era
petita, de fet tenia 23 alumnes de diferents edats però tots amb una sola classe i una sola
mestra. Aquí l’experiència va ser encara millor: veure els nens que tots s’ajudaven, petits i
grans, que tenien una convivència com una família i parlar amb la mestra de com s’ho feien...

Sabeu? Tenen molts gestos de benvinguda, les danses, les cançons i beure l’aigua de dins dels
cocos. Doncs a cada un dels llocs que vam anar, van fer tots els gestos de benvinguda i a tots
vam beure l’aigua d’un coco... Estem dels cocos fins el COCO!

dilluns, 11 de febrer de 2013

1r dia al Paradís


Encara ens faltava un viatge amb avió de 3 hores, ja que Papeete, que és la capital de la Polinèsia Francesa, no és el nostre destí...
Realment tot és relatiu, si has fet un viatge de 19 hores un de tres ens va semblar una estoneta al pati, va passar volant (mai millor dit)
Ens vam trobar amb la resta de companys, els de Bèlgica, Portugal i Gales, a més del nostre amfitrió Yann. El viatge el vam fer junts i cadascú explicava les seves batalletes. Durant el trajecte vam descobrir les diferències entre les illes que es veien des de la finestreta. N’hi ha que tenen una llacuna al mig i la seva aigua és blau cel, altres són muntanyoses i al cim sempre hi ha boira, ...
A l’arribar ens tenien preparada la primera sorpresa, una benvinguda a l’estil de la Polinèsia, danses i collars de flors.


Ens vam sentir completament emocionades ja que tota aquella celebració la feien per nosaltres, els participants en el projecte Comenius.
Amb cotxes 4x4, ja que hi ha molts desnivells a la illa, ens van portar  a veure diferents indrets, tots preciosos amb una vegetació impressionant i l’oceà Pacífic a la vora.




En una de les valls ens van preparar el dinar. Res a veure amb el que mengem aquí. Qui de vosaltres a menjat plàtan cuinat alguna vegada? I el peix i el marisc cru? Qui de vosaltres per treure’s la set ha begut l’aigua d’un coco? Doncs nosaltres, sí.







A la Polinèsia, la gent és catòlica, però fa molts anys tenien unes creences que res a veure tenien amb anar a missa. Ells tenien els déus de la fertilitat, la força, la protecció ... i els  representaven amb unes grans estàtues tallades en pedra. Vam anar a veure el més gran que hi ha a tota la Polinèsia, el pae pae Iipona.



Després de sopar a les 9,30 tots a dormir que demà a les 5,30 del matí cal alçar-nos.


El viatge d'anada


25 Hores de viatge, són moltes hores de viatge. Però van ser més... i no tant sols hores, sinó moltes vivències.
Heu estat mai en un aeroport? Doncs és un lloc on hi ha gent a tota hora, uns van cap aquí, uns altres cap allà. Uns van despistats donant voltes, i uns altres van segurs sense dubtar. N’hi ha que van carregats amb molts paquets i maletes i d’altres que porten una cartereta..., però tots tenen un viatge que fer.
En mig de tot això, en cada un dels aeroports que hem estat, nosaltres dos teníem una actitud d’il·lusió de saber que aquest és el més llarg que hem fet mai i molt important pel projecte Comenius.
A Londres, mostràvem la tranquil·litat de saber que nomes teníem que pujar a l’avió i deixar-nos portar al punt d’arribada. Ens vam encantar buscant una samarreta, i al final vam tenir que córrer.
A Los Angeles, 11 hores després, la tranquil·litat va desaparèixer del tot, ja que l’ambient era molt crispat. Hi havia policies amb metralletes, preparats per a què? Vam tenir que deixar les nostres empremtes digitals de tots els dits de les dos mans, (jo ja estava a punt per descalçar-me i posar-hi el peu...) Et fan mil preguntes, i sense que portis res ni que vulguis fer res, et fan sentir com si realment tinguessis el pla de segrestar l’ Estàtua de la Llibertat... Sort que vam trobar un senyor molt amable, que treballava allí mateix, que ens va fer les explicacions amb un to amigable. Gracies senyor Tellez (parlava castellà, però no ens va voler dir d’on era).
En canvi a Papeete, tot i que eren les 11 de la nit, la gent ens va rebre amb un somriure molt amable i la sensació de cansament, va desaparèixer una miqueta...


divendres, 8 de febrer de 2013

7a trobada Comenius... a la Polinèsia Francesa!

El proper dia 9 de febrer, l'Ester Aresté i la Pili Vidal iniciaran un superviatge, 25 hores de trajecte.
La raó és molt fàcil d'entendre, el lloc on van és a la Polinèsia Francesa.
Si meireu al Google Earth, i poseu que busqui Atuona (que és la ciutat on van) veureu que dóna la volta.
Hi ha 11 hores menys de diferència. Ara mateix que llegiu aquest text, mireu el rellotge i la finestra i per saber quina hora tindran heu de restar onze hores i si aquí és de dia, allí és de nit...
Portaran un desgavell!