dissabte, 10 de novembre de 2012

Enigma de retorn (enigma, també és una paraula d’origen grec)


Ara que estem a l’avió de tornada cap a Lleida, us plantegem un enigma que us pot tenir entretinguts el diumenge.

Quin és el riu català que té un nom d’origen grec i una còpia a Grècia?

Pistes:

1.  la còpia del nostre riu, fa frontera entre Grècia i Turquia.
2.  aquest nom, es degut a que hi va haver un príncep que es va enamorar d’una noia que es deia Maritza. Com que no els van deixar casar, van decidir que no valia la pena viure l’un sense l’altre i ell es va llençar al riu sense saber nedar. La Maritza, quan va saber la noticia, també s’hi va tirar (i tampoc sabia nedar...) La gent del poble, preocupats per ells, els buscaven per tot arreu i cridaven el nom dels dos: ...., Maritza, ...., Maritza, ..., Maritza.
Des d’aquell dia, al riu l’anomenen pel nom del príncep, però algú encara li diu riu Maritza
3.  En català, el nom del riu, s’escriu amb b i en grec amb v.

2 pistes extres:

·        En castellà, la paraula acaba en o i en català, en e.
·        És molt llarg i molt cabalós.


Avui hem estat a Atenes, capital de Grècia i hem visitat l'Acropolis...


Amb els nens “alexandroupolitians” descobrim la regió de Tràcia.


Cada dia ens hem de despertar més aviat, però el motiu s’ho val..., avui anem a descobrir la zona amb dos autocars i anem amb els alumnes de 5è i 6è. La regió és diu Tràcia i històricament és molt antiga i molt important per la seva petjada en totes les cultures europees.

Tots els nens de l’escola quan saben que som de Catalunya i que aquí hi ha Barcelona, surt el tema del Barça, Messi i ens piquen amb el Real Madrid i Cristiano Ronaldo... Es molt divertit veure que tothom coneix aquesta història també!

Vam fer una excursió i vam visitar una església d’estil bizantí, (molt interessant però molt difícil de seguir les explicacions, ja que les feien en grec i en anglès...), un llac artificial, que va ser on vam esmorzar i el museu de la seda.
Hi ha una zona on hi ha granges de cucs de seda i ens van ensenyar tot el procés des que són ous i al final construeixen el seu capoll.




El poble es dedica quasi exclusivament a la cria de cucs de seda i a què no sabeu quins són els arbres que hi ha en tots els carrers?  Les moreres, perquè els cucs mengen les seves fulles.

Al tornar a Alexandroupolis i vam anar a dinar una cantina, plena de soldats i militars i el menjar també va ser tipus militar: dur i poc gustós.

Ens van donar temps lliure, que vam aprofitar per parlar amb els companys, que també són mestres, i ens explicaven maneres d’aprendre i d’ensenyar que fan servir als seus paísos.

Al vespre, vam fer d’alumnes en un museu, igual com si els que feien la visita, fossiu vosaltres. El que hi havia exposat era tot el relacionat amb els costums, vestimentes, eines de treball i de cuinar, menjars, etc.
Van distribuir-nos per grups i ens van separar, a la Pilar i a la Irene els hi va tocar juntes, (quin morro!) i la pobra Pili va haver d’estar amb les gregues...
Vam fer tres activitats, que realment van ser molt divertides.
La primera haviem de representar sense dir ni una paraula, com se feia el pa, el formatge, el vi i els mobles. Segurament ho vam fer molt bé perque tothom va encertar-los.

Durant aquests dies ens ha cridat l’atenció moltes coses:
·        Hem descobert que tot i que el grec és un idioma molt diferent a la nostre, hi havia paraules que les diem igual o que s’assemblen molt, pediatra, el·lipse, hecatombe, sintagma, psiquiatra, arquitectura, hexàgon, pentàgon, ..., Podríem feu una llista molt llarga i encara ens en deixaríem.
·        Al carrer hi ha moltíssim gossos que viuen sols, ningú o potser tothom els cuida, però estan supergordos i tot el dia estan dormint al mig de les voreres i havíem de ser nosaltres qui els esquivéssim.
·        Tota la gent crida molt per parlar, però s’entenen, els altres ens quedem sords, però...
·        Hi ha un far, que està en funcionament, però només de nit, eh????
·        Els nens s’adrecen als mestres dient-los-hi, kirie o kiria, que vol dir senyor i senyora.
·        Les lletres que fan servir, no són igual que les nostres. Ja veureu, feu una prova, escriviu una frase i la poseu al traductor, veureu quin munt de dibuixets... Però ells les saben llegir!
·        A veure si descobriu qui és qui?














dijous, 8 de novembre de 2012

Avui descobrim l'escola.


Avui a les 7 del matí ja estàvem dempeus, feia un sol que espetegava.
Ens han recollit a l’hotel i directament hem anat cap a l’escola. Quan hem arribat els nens estaven preparats, ens han fet un espectacle. Cada curs ha fet alguna cosa:
·         Els grans han tocat instruments i han cantat cançons
·         Els d’infantil han fet un joc amb un paracaigudes de colors
·         Els d’inicial una dansa típica grega...



Ens ha sorprès que tot ho havien preparat per nosaltres, els mestres dels 7 col·legis que hem vingut a visitarlos.
Després de fer un descans, hem anat a visitar les diferents classes.
Hem vist una classe de matemàtiques i ens han ensenyat com s’escriuen els números en grec, en romà i en àrab (aquests són els nostres...)


  
També hem anat a veure una classe d’història grega, i ens hem adonat que la seva història és la nostra història, ja que els grecs antics van estar a Catalunya i van deixar la seva empremta.
A totes les classes em vist que hi havia mapes, banderes i murals que tenien a veure amb el Comenius i els països que hi participem. A més ens han fet regalets fets per ells. Ja els veureu!

Durant el dinar hem conegut a l’Alcalde d’Alexandroupolis, que ens ha convidat, i al Regidor d’Educació, que ha resultat ser un senyor molt divertit. Com que la seva feina és florista, mireu si ens ho hem fet anat bé, que a la tarda ens ha regalat unes roses i un munt de clavells...

A les quatre de la tarda (hora d’aquí, ja que és una hora més...) hem pogut gaudir de la posta de sol més bonica que hem vist. El Sol s’ha amagat dins del mar Egeu. Per cert, avui la Pili s’hi ha remullat els peus i els pantalons...


 Abans d’anar a sopar a l’escola, han organitzat un festival preciós amb les famílies i els nens.
Hi ha hagut danses tradicionals, cançons, música. I ens han fet sortir a ballar. Mireu a la Irene i a la Pilar...


  
No hi ha proves fotogràfiques que la Pili ballés, de moment...

Hem sopat tots junts, en una taverna, típica de Grècia, amb música en directe i menjar típic...
Tornem a estar mortes de són i demà hem de matinar encara més. Per tant bona nit a tothom.

dimecres, 7 de novembre de 2012

Per fi Alexandroupolis!


El dia ha començat molt aviat, de fet era de nit que ja estàvem dins del cotxe per anar fins a l'aeroport. 
Ahir ens vam assabentar que a Grècia hi havia una vaga general que duraria 2 dies, per tant avui hem començat el viatge sense tenir la seguretat de poder fer el trajecte amb avió ni d’arribar fins a Alexandroupolis.
Pintava bé, hem passat els controls, hem ensenyat el carnet, a la Pilar i a la Irene les han fet treure les sabates, tot i això la Irene encara ha pitat... Ja no sabia que treure's!
 A l'hora hem pogut embarcar, però una vegada a dins i tancades les portes, l'avió no s'ha enlairat fins després d'una hora... Sort que portàvem un joc d'enigmes matemàtics que han fet que l'estona se'ns quedés curta. Qui diu què les matemàtiques són avorrides?
El viatge no es pot fet d'una tirada, sinó que cal fer una escala a Atenes, la capital de Grècia. Hem tingut la sort de trobar-nos amb els companys de Wales i Portugal, però oh! sorpresa, dalt de l'avió ens hem trobat un altre grup d'un altre Comenius que també anava a Alexandroupolis... Deu ser la setmana internacional del Comenius en aquesta ciutat!
A l'arribar ens esperaven els col·legues grecs, que ens han acompanyat a l'hotel.
Nomes hem deixat les maletes, hem fet un pipi i hem tornat a sortir per descobrir la ciutat, fins l'hora de sopar.
Ara damunt del llit, estem a punt de caure dormides, per tant us adjuntem una foto i tanquem el llum
Fins demà!

dilluns, 15 d’octubre de 2012

A punt cap a Grècia!

Després de tornar de la trobada de Lamego a Portugal, ja estem preparant la propera...
Aquest 7 de novembre ens esperen a Alexandroupolis a Grècia. Aquesta vegada anirem tres mestres, la Irene Mayoral, la Pilar Cabasés i la Pili Vidal.
Hem d'agafar dos avions, ja que no hi ha vols directes, parant a Atenes i seguint després fins al punt de trobada.
Mireu el mapa:


Ja us anirem explicant les nostres impressions.

diumenge, 30 de setembre de 2012

4t i últim dia a Portugal

El dissabte 29 de setembre va ser l'últim dia a Portugal. Aquest dia vam tenir un matí tranquil,  passejant per les vinyes de l'allotjament rural i recollint les nostres maletes. Després de dinar ja vam marxar cap a Oporto per agafar el nostre vol de la tarda.
A l'aeroport d'Oporto vam fer una valoració plegats, els mestres vam explicar a la Carme, al Ferran, a l'Artur, l'Andrea i la Marta que els professors de les altres escoles europees ens havien felicitat pel "saber estar" dels nostres alumnes. Nosaltres, els mestres, hem estat molt contents i satisfets per la convivència de la sortida i la veritat... no ens importaria repetir.
També creiem que el model de relació que hem establert és un model encertat perquè s'ha basat en dos elements clau... la confiança i la responsabilitat. Tots plegats hem dialogat molt, hem plantejat alternatives i sempre hem intentat fer el més raonable. En tot moment ens hem sentit com un grup i això ha generat molt bon ambient entre tots. Mai oblidarem aquesta petita aventura.
De tornada a Lleida ens esperaven els familiars que tenien moltes ganes de veure als seus fills i filles, abraçades i petons van anar... perdoneu l'expressió... a "l'ample". Tots ens van dir que havien seguit el bloc amb molta expectació.

Ara serà hora de parlar de l'experiència a casa i a l'escola. La propera setmana els nostres companys i companyes passaran per les aules per explicar-nos de primera mà totes les anècdotes i vivències que van ser moltes.

Encarnaçao, Pilarinha i Joao


dissabte, 29 de setembre de 2012

3r dia a Portugal



Avui hem començat amb energia. Alguns s’han aixecat a les 7:00h per anar a fer footing i desprès hen anat a la piscina (que per cert estava gelada). A les 8:00h hem anat a esmorzar i a l'acabar hem anat al col·legi. Hem fet una mica de classe pel matí amb uns nens de 6/7 anys fins l’hora de pati. Després del pati hem visitat les aules dels alumnes grans de l’escola. Hem parlat, especialment amb els que estaven fent gimnàstica ja que ens hem ficat a jugar amb ells, uns a futbol i els altres han anat a ballar al gimnàs.
Tot seguit hem anat a dinar i ha arribat el primer torn dels adeus, ja que els italians, que havien portat alumnes, han marxat. Els hi dessitgem un bon viatge als professors i a: Ersi, Clementina, Alesia, Lavinya i a la Saulli.

Aquesta zona del país, a la vora del riu Douro, és molt famosa pels seus vins per això avui a la tarda hem visitat les caves de Raposeira. Después hem anat en tren fins a Pinho i allí hem fet una ruta amb vaixell pel riu Douro. Just quan estàvem al vaixell hem improvisat una coreografia del lema d'aquest any "Atreveix-te  a mirar", us l'adjuntem més avall.

Per la nit al mateix allotjament rural hem fet un sopar Comenius amb pares, mares, professors, professores i nens de l’escola, hem cantat i ballat cançons portugueses com “Ai si te pego” i d’altres.

Carme, Artur, Ferran, Marta i Andrea

dijous, 27 de setembre de 2012

2n dia a Portugal


Hem començat desperta-nos a l’hotel rural i hem anat a fer un esforzar deliciós .Després ens ha agafat l’autobus i hem anat  cap al Col.egi de la Inmaculada Concepció,  allí ens ha rebut la directora Cristina i ens ha dit que aniríem a veure tot el col·legi i abans d’anar a veure les clases ens han portat a veure els nens com representaven la història de Portugal fent balls ,cançons i explicacions amb anglès.Despres hem anat a veure les classes i més tard al pati, hem jugat a futbol i ens han ensenyat un  pas de ball portuguès.
Més endavant hem tornat a esmorzar al col·legi i hem anat a veure classes de nens petits i els hi hem enseñita la cançó del sol solet. A Continuació hem anat al pati i ens han dit si voliem  anar  a ballar i hem dit  que a si , ho hem fet al gimnàs de l’escola i ha sigut molt xulo.

Al migdia ens han cridat per a anar  a un bufet lliure molt bo, quant hem acabat de dinar hem anat a veure l’ajuntament de Lamego i  la catedral que estava a dalt d’un turó. Hem baixat 528 escales per arribar de nou al poble, també hem visitat el castell i els carrers del centre.

Per la nit hem sopat en un restaurant i al final del sopar han vingut un grup de balls regionals i ens han fet una mostra de balls portuguesos.
Ha estat un dia molt intens, tots estem molt bé amb moltes experiències de més per contar quan tornem a Lleida. Molts records a tots els amics i amigues de l’escola i també a les nostres famílies.




Andrea, Marta, Artur, Ferran i Carme

dimecres, 26 de setembre de 2012

1r dia a Portugal


En aquest viatge a Portugal estem fent història, perquè ens han dit els profes que som els primers nens de primària que anem a Europa amb l’escola, concretament a Portugal. 

El dimecres ens vam haver d’aixecar entre les 5 i 6 de la matinada per quedar a davant del col·legi i marxar cap a Barcelona. Quan varem arribar a l’aeroport ens van passar diferents anècdotes:

·       El Ferran gairebé es deixa la maleta.
·       La Marta va fer sonar les alarmes del control i la van registrar.
·       La Pili es va desesperar perquè no trobava el seu DNI.
·       L’Andrea gairebé perd les arracades al control.

Al migdia vam visitar Oporto i vam veure la seva catedral, els carrers antics del centre, l’estació de Sant Benito, el riu Douro (Duero) i moltes coses més.
A la tarda ens van venir a buscar l’Anna i la Luciana, unes mestres de Portugal, amb un microbus per anar cap a l’hotel de Lamego.
Us expliquem una anècdota del país. La ciutat d’Oporto va ser fundada pels celtes i l’anomenaven Cale. Quan van arribar els romans li van dir Porto Cale que va acabar donant nom al país.

Artur, Ferran, Carme, Andrea i Marta

dimarts, 24 de juliol de 2012

País de Gales & Rhigos School

El Col·legi Maristes Montserrat ha realitzat diversos Projectes Comenius, gràcies a aquestes iniciatives hem establert lligams amb escoles de tota Europa. Per l'escola suposa un gran enriquiment, potencia les bones relacions culturals i ajuda a donar importància a les llengües estrangeres, especialment l'anglès.


Us presentem un vídeo on podeu veure imatges del meravellós País de Gales (Wales) i de l'escola de Rhigos amb qui estem agermanats.  Mestres de l'escola Maristes han visitat el centre d'infantil i primària de Rhigos en diverses ocasions.


És un vídeo de 4 minuts, 2 minuts de l'entorn de Wales i 2 minuts de fotos de l'escola. Us el recomanem especialment!

dimarts, 12 de juny de 2012

SORTEIG DEL VIATGE COMENIUS A PORTUGAL

Dimarts 12 de juny a les 15'30h hem fet el sorteig entre els alumnes de 5è per saber quins representants nostres acompanyaran als 3 professors (Encarni, Pili i Joan) a Portugal. Aquest viatge el farem a finals de setembre i els alumnes que vinguin hauran de fer unes bones presentacions per explicar l'experiència a tots els companys de 6è.
Hem quedat tots a la Sala germà Felip i han vingut uns nens i nenes de P4 per agafar els papers de la bústia.Els alumnes afortunats són:

1.- Artur Cullerés
2.- Claudia Canal
3.- Marta Solà
4.- Ferran Ribot
5.- Carme Peirau
I dos persones de reserva per si algun company o companya no hi pot anar::

1.-Andrea Sabaté
2.-Gerard Cuellar



diumenge, 20 de maig de 2012

Ja estem a Lleida.

Avui diumenge a les 11,35h hem agafat el nostre avió i ja hem arribat a Lleida.
Demà ens veiem!

Animalades, esglèsies i Mcdonals. Dissabte a Varsòvia.

Avui el dia ha estat diferent des del principi, de bon matí els companys de la Polinèsia i d'Itàlia han marxat cap a casa. Nosaltres ens quedem aquest dissabte per poder fer una mica de turisme per Varsòvia.
Hem pogut dormir una mica més, ens hem trobat més tard: a les 10h havíem d’estar davant de l’escola.
Ja vam veure que l'escola estava una mica lluny del centre de la ciutat, resulta que està a uns 5 km! Hem estat en autobús quasi 35 minuts.
L'Editha, que és una de les nostres anfitriones, ens ha portat al parc Reial de Lazienki. Hi ha un enorme monument a Fryderyk Chopin, un dels compositors més importants i és polonès. Allí durant l'estiu munten molts concerts en directe cada dissabte.
També hi ha un llac, on vam poder navegar en una barqueta, que un "mariner" perxava, donant una volta sencera.
Pels raconets hi havia animals lliures, paons, esquirols, ànecs, i tot tipus d'aus. Vam fer moltes fotos!


 


De tant caminar, de fet les distàncies són enormes, ens va agafar gana. Vam trobar un lloc prop del parc on podiem menjar els plats típics de Polònia. Fan unes sopes fantàstiques!. Però el grup de Grècia van preferir anar a un Mcdonals. Hi ha gustos per tot.

Per la tarda hem fet el turista, visitant totes les esglèsies que hi ha al centre (són moltissimes), places i monuments. Com anecdota divertida us explico que hem volgut visitar la Gran Sinagoga i el Museu del Poble Jueu... Ens hem perdut, hem donat mil voltes, us he dit que les distàcies són molt grans?...
Doncs se'ns a ocorregut mirar la guia de Varsovia i allí hem vist que la Sinagoga va ser destruida i en el seu lloc hi ha un enorme gratacels al que estavem donant voltes tota l'estona. I el Museu del Poble Jueu està en construció... Total que hem anat al centre a veure l'ambientillo... Ja us dic jo que cal llegir bé totes les instrucions!!!!

A la nit, cap a l'hotel a fer les maletes i a dormir...

divendres, 18 de maig de 2012

Avui hem celebrat el dia del Patró, es diu Pawel Edmund Strezelecki.

Com ja llegiu en el tìtol d'avui, (a veure qui és el guapo que pot pronunciar el nom d'aquest senyor...) hem celebrat el dia del patró de l'escola. Hi ha hagut molts parlaments de gent importantíssima, perquè anaven mudats com si fos diumenge, l'únic problema és que els han fet tots en polonès.
El dia començava amb la proposta no obligatòria d'una missa en l'esglèsia local, però malauradament no ens hem alçat prou d'hora com per anar-hi, a més com que imaginàvem que no la farien en català ni cantarien les cançons a les que estem acostumats, tampoc no ens ha sapigut massa greu.
Quan hem arribat a l'escola, que per cert està en mig d'un bosc i  la zona on està és preciosa; mentre anàvem al poliesportiu, tots els nens, adults i gent vinculada al centre, anaven o disfressats o mudats.
Allí hem assistit a l'acte de celebració, que riu-te'n Jordi Cano dels nostres pregons de festes, batejat per discursos i presentacions de molta gent, i per fi l'actuació dels nens.
Hi ha hagut senyors que ens han explicat la història de l'escola des que va estar fundada fins ara. Uns altres que explicaven la vida d'en Pawel Edmund  Strezelecki. Altres que, com no mostraven cap imatge, no tenim ni idea de que parlaven...
Al final hem fet un gest per acabar amb la celebració que ha estat agafar tothom un globus, nens i adults,  i deixar-lo anar tots junts, com estaven unflats amb gas han volat tots fent un efecte molt bonic.
A la tarda els mestres han organitzat una barbacoa amb salsitxes i altres menjars típics, han ficat música i ens ho hem passat bomba!

dijous, 17 de maig de 2012

Un dia molt intens.

Avui el dia ha començat com sempre, a les 9 ja estàvem  a l'escola, però la diferència és que l'escola està a Varsòvia...
Kasia, la nostra col·lega polonesa ens ha ensenyat tots els racons de la seva escola. Hi ha moltes aules i sales petites o grans on fan classe, però fins i tot hem vist en un passadís fer la gimnàstica i en un altre la plàstica. Aprofiten tot l'espai que disposen, tot i que en tenen molt ja que el centre és molt gran. De cada curs hi ha 7 línies, això vol dir que comptant infantil (només hi ha un curs) i primària, hi ha 800 alumnes i 80 mestres...

Les aules són molt amples: hi ha l'espai per a les taules i cadires, i un altre per poder fer una rotllana. A més hi ha una aixeta a cada classe.
Després de veure tota l'escola, hem tingut l'oportunitat de veure una classe de religió a nens i nenes d'infantil. L'han començat fent el senyal de la creu i després resant el parenostre, tot això en polonès...
Hem acabat el matí assistint a unes danses tradicionals  i la representació de "La caputxeta vermella" en versió moderna. Ha estat molt divertit!

Fixeu-vos en tot el que ens ha sorprès:

  1. els alumnes cada vegada que hem entrat a una aula, es posaven drets i no seien fins que el mestre els donava permís.
  2. en totes les aules hi havia l'escut de Polònia i una creu.
  3. les aules estaven tant ordenades, que semblava que no hi hagués hagut mai cap nen.
  4. com demà és el dia del patró de l'escola, tots els nens han estat fent activitats de preparació per la festa gran, i tots els passadissos estan decorats amb dibuixos, collages, murals, ... sobre el patró.
  5. als passadissos, també hi ha uns altaveus, que tota l'estona anaven explicant la història del patró. Semblava que estiguessin escoltant un programa de ràdio molt pesat.
  6. els nens deixen l'abric i la motxilla fora de les aules, en la planta baixa en unes sales tancades amb reixes. Semblaven gàbies enormes.
  7. en un raconet del passadís, hi ha una botigueta de llaminadures.
  8. per poder entrar en la sala de mestres, cal ficar un codi molt llarg perquè s'obri la porta.
  9. fins a 3r cada curs té la seva aula, com nosaltres, però després hi ha l'aula de matemàtica, la de ciències, la de polonès, ..., com quan vosaltres aneu a música però per totes les assignatures.


Demà tornarem a l'escola i portarem les cartes que els nens de 5è de Maristes van escriure pels nens d'aquí. 

dimecres, 16 de maig de 2012

Per poc, quasi no arribem a Polònia.

Avui 16 de maig, hem començat la trobada a Varsòvia amb la resta de companys del projecte Comenius..., però no tot ha estat fàcil.
A algú de vosaltres us ha passat que, mentre estaveu a l'aeroport de Barcelona, heu escoltat el vostre nom per megafonia? Doncs a nosaltres, SI.
Resulta que hem dinat a l'aeroport perquè teníem suficient temps (o al menys això semblava) i, quan ja ens dirigíem a la porta d'embarcament, amb el temps una mica just, un noi molt simpàtic ens ha ofert participar en un sorteig que la Pili ha trobat molt interessant. La Rosa ha posat seny i ha insistit en seguir el nostre camí...
La porta a la que ens havíem de dirigir era, com no, l'última de totes les portes de la terminal 1, però resulta que en algun moment del dinar, la companyia ha decidit canviar de porta, per això quan hem arribat al fi del món de la terminal, no hi havia ningú. En aquell moment hem escoltat clarament per megafonia: "Por favor, última llamada para Pilar Vidal y Rosa Castillo, vayan a la puerta 51"; hem començat a córrer i una hostessa ens feia senyals cap a la 51... Pels pèls!!!!
El viatge se'ns ha fet curt, tres hores justes.
A l'aeroport de Varsòvia ens esperava el director de l'escola, acompanyat dels seus fills, amb un cartell que posava COMENIUS. Ens ha portat fins a l'hotel, on ens hem trobat amb la resta de companys.
A part dels mestres de cada país, d'Itàlia, de Grècia i de la Polinèsia Francesa han vingut 15 nens i nenes. Per cert, quan hem fet les presentacions entre els mestres, a la Rosa li han preguntat si era una alumna de Lleida..., ella s'ha posat vermella i de seguida s'ha posat a riure.

Demà anirem a l'escola i allí participarem en les activitats que han organitzat els col·legues polonesos. Seguirà l'explicació demà a la nit!

dimecres, 9 de maig de 2012

PREPAREM EL COMENIUS A POLÒNIA

Des que la Gemma i el Jordi van arribar de Wales, hem estat preparant la trobada de Polònia.
Els mestres de l'escola de Varsòvia, els van donar unes cartes en anglès, fetes per nens i nenes d'allí,  que haviem de respondre.
Els alumnes de 5è les han contestat, amb l'ajut del Jordi Espasa, i les portarem el proper dia 16.

Aquest dia de maig, d'aqui a no res, assistiran com a representants de la nostra escola a la trobada dels 8 paísos participants a Varsòvia, la Rosa Castillo, Teacher Rose, i la Pili Vidal.

Aniran contant tot el que les sorprengui i comparteixin, tan amb els mestres com amb els alumnes.

Preneu nota, els nens i nenes de 5è, que la trobada de Portugal serà la pròxima, i ja estem pensant en tot el que ens caldrà.


divendres, 16 de març de 2012

TERCER DIA A WALES

Aquest matí hem tornat a entrar a les aules però aquest cop per presentar als alumnes galesos el treball que portàvem preparat sobre Catalunya.

A l’Aula d’infantil els ha interessat més que els expliquéssim el conte del MIC, que s’ha convertit en la mascota de la classe des que els el va portar la seva mestra quan va venir a Lleida.

Als de primària els hem mostrat el vídeo que van fer els nostres alumnes de 6è i el llibre que van preparar els de 5è.

A la tarda, hem visitat una mina, que està tancada des del 1980 i en la que alguns dels miners que hi van treballar, ara hi fan de guies.

Encara ha donat temps de fer una visita superràpida al Parc Natural de Brecon Beacons, abans no es fes fosc.

Per tancar la trobada ens han ofert un concert de la coral d’un poble veí, amb l’acompanyament d’una arpista, seguit d’un sopar que han preparat un grup de mares de l’escola.

Hem de dir que tots els qui van venir a Lleida han preguntat per l’Esther, la Pili i l’Encarni, i us envien molts records, petons i abraçades. Tots han estat d’acord que va ser una trobada molt especial i que es van sentir molt ben acollits.

Ara ja només queda fer la maleta, tornar i agraïr sincerament l’oportunitat d’haver pogut gaudir d’aquesta sortida.

SEGON DIA A WALES



El segon dia a Wales ha estat ben intens, ben intens. De bon matí, hem visitat l'escola de Rhigos. Compta amb 65 alumnes repartits en tres aules (tres cursos per aula), que ens han semblat immenses i plenes de materials. Cada aula té un mestre i un mestre de suport. Els pares i altres persones del poble, hi tenen un paper molt important, els han obert les portes de l'escola i participen en tot el que poden (al matí fan esmorzars, ajuden en les tasques burocràtiques, en la neteja, en l'acompanyament en les sortides...), tant és així que a la tarda hem fet dues activitats profes, nens i famílies, tots plegats, primer un campionat de futbol per països, i després una cacera del tresor pel poble, en la que han participat pares en tots els equips, i moltes cases s'havien avingut per participar-hi posant alguna pista.

Hem fet també una visita a Pontiprydd, el poblet més gran de la zona. Allí ens hem trobat amb la "Consellera" en un acte força institucional, i hem dinat amb ella.

Després de les activitats esportives i un te ben calentó, hem fet reunió del projecte, per exposar el treball de cada escola.

A la nit, havent sopat, visita turística nocturna a Cardiff.



dimecres, 14 de març de 2012

JA SOM A WALES!


Som a Aberdare, un poblet a la vora de Rhigos. Tot i que encara no podem explicar-vos gaire cosa per què acabem d'arribar, us enviem una abraçada ben forta!!!
El viatge ha anat bé, a l'arribar a Bristol ja ens esperaven per portar-nos fins a l'hotel.
Val a dir que hem aprofitat el vol per avançar correccions i notes... no es pot perdre ni un moment!!
Això d'anar amb un company tant tecnològic com el Jordi et fa fer coses que no havies fet mai, com passejar-te per l'aerport buscant per tots els racons algun endoll per carregar l'ordinador...




dimarts, 6 de març de 2012

INICIEM EL PROJECTE COMENIUS

La setmana del 9 al 13 de gener de 2012, ens han visitat a Lleida el grup de mestres i alumnes de set països d’Europa, amb intenció de conèixer com funciona la nostra escola i saber com vivim els catalans i en especial els lleidatans. El  Projecte Comenius “Similarity in variety” vol compartir els sistemes d’educació i organització escolar de diferents països. Les escoles amb les que compartim projecte són de: País de Gales (Regne Unit), Polònia , Bélgica, Itàlia, Illes Marqueses (Polinèsia Francesa), Grècia i Portugal.

Hi ha 2 aspectes bàsics en els projectes Comenius, el tema de foment de les llengües estrangeres i també la consciència de ciutadania europea. Tot i això hi ha un tercer aspecte que resulta interessant i que passa desapercebut. Estem parlant del valor de l'acollida, aquests dies per l'escola hi ha professors i alumnes parlant amb els altres professors i alumnes europeus pel passadís, anant a dinar o sopar amb ells, acompanyant-los a visitar Lleida i el seu centre històric, preparant activitats a les aules, fent un taller de xapes per poder-nos dir pel nom, mostrant diferents activitat educatives de l'escola,... És un plaer veure aquesta implicació de tots, alumnes, mestres i, en algun casos,  personal del centre.
Maristes Montserrat ens podem considerar una escola europea i , el què és més important, acollidora. Com diu el lema de la imatge, ens podem sentir bé.
Un agraïment a totes les persones que hi han contribuït i en especial al Grup Comenius de la nostra escola per la bona gestió de tot plegat.