Amb els nens “alexandroupolitians” descobrim la regió de Tràcia.

Cada dia ens hem de despertar més aviat, però el motiu s’ho val..., avui anem a descobrir la zona amb dos autocars i anem amb els alumnes de 5è i 6è. La regió és diu Tràcia i històricament és molt antiga i molt important per la seva petjada en totes les cultures europees.

Tots els nens de l’escola quan saben que som de Catalunya i que aquí hi ha Barcelona, surt el tema del Barça, Messi i ens piquen amb el Real Madrid i Cristiano Ronaldo... Es molt divertit veure que tothom coneix aquesta història també!

Vam fer una excursió i vam visitar una església d’estil bizantí, (molt interessant però molt difícil de seguir les explicacions, ja que les feien en grec i en anglès...), un llac artificial, que va ser on vam esmorzar i el museu de la seda.

Hi ha una zona on hi ha granges de cucs de seda i ens van ensenyar tot el procés des que són ous i al final construeixen el seu capoll.

El poble es dedica quasi exclusivament a la cria de cucs de seda i a què no sabeu quins són els arbres que hi ha en tots els carrers?  Les moreres, perquè els cucs mengen les seves fulles.

Al tornar a Alexandroupolis i vam anar a dinar una cantina, plena de soldats i militars i el menjar també va ser tipus militar: dur i poc gustós.

Ens van donar temps lliure, que vam aprofitar per parlar amb els companys, que també són mestres, i ens explicaven maneres d’aprendre i d’ensenyar que fan servir als seus paísos.

Al vespre, vam fer d’alumnes en un museu, igual com si els que feien la visita, fossiu vosaltres. El que hi havia exposat era tot el relacionat amb els costums, vestimentes, eines de treball i de cuinar, menjars, etc.

Van distribuir-nos per grups i ens van separar, a la Pilar i a la Irene els hi va tocar juntes, (quin morro!) i la pobra Pili va haver d’estar amb les gregues...

Vam fer tres activitats, que realment van ser molt divertides.

La primera haviem de representar sense dir ni una paraula, com se feia el pa, el formatge, el vi i els mobles. Segurament ho vam fer molt bé perque tothom va encertar-los.

Durant aquests dies ens ha cridat l’atenció moltes coses:

·        Hem descobert que tot i que el grec és un idioma molt diferent a la nostre, hi havia paraules que les diem igual o que s’assemblen molt, pediatra, el·lipse, hecatombe, sintagma, psiquiatra, arquitectura, hexàgon, pentàgon, ..., Podríem feu una llista molt llarga i encara ens en deixaríem.

·        Al carrer hi ha moltíssim gossos que viuen sols, ningú o potser tothom els cuida, però estan supergordos i tot el dia estan dormint al mig de les voreres i havíem de ser nosaltres qui els esquivéssim.

·        Tota la gent crida molt per parlar, però s’entenen, els altres ens quedem sords, però...

·        Hi ha un far, que està en funcionament, però només de nit, eh????

·        Els nens s’adrecen als mestres dient-los-hi, kirie o kiria, que vol dir senyor i senyora.

·        Les lletres que fan servir, no són igual que les nostres. Ja veureu, feu una prova, escriviu una frase i la poseu al traductor, veureu quin munt de dibuixets... Però ells les saben llegir!

·        A veure si descobriu qui és qui?