Enigma de retorn (enigma, també és una paraula d’origen grec)

Ara que estem a l’avió de tornada cap a Lleida, us plantegem un enigma que us pot tenir entretinguts el diumenge.

Quin és el riu català que té un nom d’origen grec i una còpia a Grècia?

Pistes:

1.  la còpia del nostre riu, fa frontera entre Grècia i Turquia.

2.  aquest nom, es degut a que hi va haver un príncep que es va enamorar d’una noia que es deia Maritza. Com que no els van deixar casar, van decidir que no valia la pena viure l’un sense l’altre i ell es va llençar al riu sense saber nedar. La Maritza, quan va saber la noticia, també s’hi va tirar (i tampoc sabia nedar...) La gent del poble, preocupats per ells, els buscaven per tot arreu i cridaven el nom dels dos: ...., Maritza, ...., Maritza, ..., Maritza.

Des d’aquell dia, al riu l’anomenen pel nom del príncep, però algú encara li diu riu Maritza

3.  En català, el nom del riu, s’escriu amb b i en grec amb v.

2 pistes extres:

·        En castellà, la paraula acaba en o i en català, en e.

·        És molt llarg i molt cabalós.

Avui hem estat a Atenes, capital de Grècia i hem visitat l'Acropolis...

Amb els nens “alexandroupolitians” descobrim la regió de Tràcia.

Cada dia ens hem de despertar més aviat, però el motiu s’ho val..., avui anem a descobrir la zona amb dos autocars i anem amb els alumnes de 5è i 6è. La regió és diu Tràcia i històricament és molt antiga i molt important per la seva petjada en totes les cultures europees.

Tots els nens de l’escola quan saben que som de Catalunya i que aquí hi ha Barcelona, surt el tema del Barça, Messi i ens piquen amb el Real Madrid i Cristiano Ronaldo... Es molt divertit veure que tothom coneix aquesta història també!

Vam fer una excursió i vam visitar una església d’estil bizantí, (molt interessant però molt difícil de seguir les explicacions, ja que les feien en grec i en anglès...), un llac artificial, que va ser on vam esmorzar i el museu de la seda.

Hi ha una zona on hi ha granges de cucs de seda i ens van ensenyar tot el procés des que són ous i al final construeixen el seu capoll.

El poble es dedica quasi exclusivament a la cria de cucs de seda i a què no sabeu quins són els arbres que hi ha en tots els carrers?  Les moreres, perquè els cucs mengen les seves fulles.

Al tornar a Alexandroupolis i vam anar a dinar una cantina, plena de soldats i militars i el menjar també va ser tipus militar: dur i poc gustós.

Ens van donar temps lliure, que vam aprofitar per parlar amb els companys, que també són mestres, i ens explicaven maneres d’aprendre i d’ensenyar que fan servir als seus paísos.

Al vespre, vam fer d’alumnes en un museu, igual com si els que feien la visita, fossiu vosaltres. El que hi havia exposat era tot el relacionat amb els costums, vestimentes, eines de treball i de cuinar, menjars, etc.

Van distribuir-nos per grups i ens van separar, a la Pilar i a la Irene els hi va tocar juntes, (quin morro!) i la pobra Pili va haver d’estar amb les gregues...

Vam fer tres activitats, que realment van ser molt divertides.

La primera haviem de representar sense dir ni una paraula, com se feia el pa, el formatge, el vi i els mobles. Segurament ho vam fer molt bé perque tothom va encertar-los.

Durant aquests dies ens ha cridat l’atenció moltes coses:

·        Hem descobert que tot i que el grec és un idioma molt diferent a la nostre, hi havia paraules que les diem igual o que s’assemblen molt, pediatra, el·lipse, hecatombe, sintagma, psiquiatra, arquitectura, hexàgon, pentàgon, ..., Podríem feu una llista molt llarga i encara ens en deixaríem.

·        Al carrer hi ha moltíssim gossos que viuen sols, ningú o potser tothom els cuida, però estan supergordos i tot el dia estan dormint al mig de les voreres i havíem de ser nosaltres qui els esquivéssim.

·        Tota la gent crida molt per parlar, però s’entenen, els altres ens quedem sords, però...

·        Hi ha un far, que està en funcionament, però només de nit, eh????

·        Els nens s’adrecen als mestres dient-los-hi, kirie o kiria, que vol dir senyor i senyora.

·        Les lletres que fan servir, no són igual que les nostres. Ja veureu, feu una prova, escriviu una frase i la poseu al traductor, veureu quin munt de dibuixets... Però ells les saben llegir!

·        A veure si descobriu qui és qui?

Avui descobrim l'escola.

Avui a les 7 del matí ja estàvem dempeus, feia un sol que espetegava.

Ens han recollit a l’hotel i directament hem anat cap a l’escola. Quan hem arribat els nens estaven preparats, ens han fet un espectacle. Cada curs ha fet alguna cosa:

·         Els grans han tocat instruments i han cantat cançons

·         Els d’infantil han fet un joc amb un paracaigudes de colors

·         Els d’inicial una dansa típica grega...

Ens ha sorprès que tot ho havien preparat per nosaltres, els mestres dels 7 col·legis que hem vingut a visitarlos.

Després de fer un descans, hem anat a visitar les diferents classes.

Hem vist una classe de matemàtiques i ens han ensenyat com s’escriuen els números en grec, en romà i en àrab (aquests són els nostres...)

  

També hem anat a veure una classe d’història grega, i ens hem adonat que la seva història és la nostra història, ja que els grecs antics van estar a Catalunya i van deixar la seva empremta.

A totes les classes em vist que hi havia mapes, banderes i murals que tenien a veure amb el Comenius i els països que hi participem. A més ens han fet regalets fets per ells. Ja els veureu!

Durant el dinar hem conegut a l’Alcalde d’Alexandroupolis, que ens ha convidat, i al Regidor d’Educació, que ha resultat ser un senyor molt divertit. Com que la seva feina és florista, mireu si ens ho hem fet anat bé, que a la tarda ens ha regalat unes roses i un munt de clavells...

A les quatre de la tarda (hora d’aquí, ja que és una hora més...) hem pogut gaudir de la posta de sol més bonica que hem vist. El Sol s’ha amagat dins del mar Egeu. Per cert, avui la Pili s’hi ha remullat els peus i els pantalons...

 Abans d’anar a sopar a l’escola, han organitzat un festival preciós amb les famílies i els nens.

Hi ha hagut danses tradicionals, cançons, música. I ens han fet sortir a ballar. Mireu a la Irene i a la Pilar...

  

No hi ha proves fotogràfiques que la Pili ballés, de moment...

Hem sopat tots junts, en una taverna, típica de Grècia, amb música en directe i menjar típic...

Tornem a estar mortes de són i demà hem de matinar encara més. Per tant bona nit a tothom.

Per fi Alexandroupolis!

El dia ha començat molt aviat, de fet era de nit que ja estàvem dins del cotxe per anar fins a l'aeroport. 

Ahir ens vam assabentar que a Grècia hi havia una vaga general que duraria 2 dies, per tant avui hem començat el viatge sense tenir la seguretat de poder fer el trajecte amb avió ni d’arribar fins a Alexandroupolis.

Pintava bé, hem passat els controls, hem ensenyat el carnet, a la Pilar i a la Irene les han fet treure les sabates, tot i això la Irene encara ha pitat... Ja no sabia que treure's!

 A l'hora hem pogut embarcar, però una vegada a dins i tancades les portes, l'avió no s'ha enlairat fins després d'una hora... Sort que portàvem un joc d'enigmes matemàtics que han fet que l'estona se'ns quedés curta. Qui diu què les matemàtiques són avorrides?

El viatge no es pot fet d'una tirada, sinó que cal fer una escala a Atenes, la capital de Grècia. Hem tingut la sort de trobar-nos amb els companys de Wales i Portugal, però oh! sorpresa, dalt de l'avió ens hem trobat un altre grup d'un altre Comenius que també anava a Alexandroupolis... Deu ser la setmana internacional del Comenius en aquesta ciutat!

A l'arribar ens esperaven els col·legues grecs, que ens han acompanyat a l'hotel.

Nomes hem deixat les maletes, hem fet un pipi i hem tornat a sortir per descobrir la ciutat, fins l'hora de sopar.

Ara damunt del llit, estem a punt de caure dormides, per tant us adjuntem una foto i tanquem el llum

Fins demà!