La Pili i l'Ester estan de visita Comenius a l'escola de la Polinèsia Francesa i ens han enviat aquesta crònica:
El dia comença molt aviat perquè a mesura que passen les hores fa més calor. Però a més,
recordeu que vam dir que hi havia molts galls salvatges? Doncs cada un d’ells canta més fort que l’altre, i no esperen a que es faci de dia sinó que la nit es converteix en un concert de
galls...
Anàvem cap a l’escola amb un autocar i de repent veiem aparèixer al fons del camí un cavall amb el seu genet i portava una bandera de França. A mesura que anàvem apropant-nos, apareix un cavall amb la bandera de Gales, un altre amb la de Portugal, de Bèlgica, de les Illes
Marqueses (exactament on estem i d’on és l’escola) i al final la nostra, la catalana. Gairebé ens posem a plorar!
Al baixar davant de l’escola ja ens reben grups de nens vestits de manera típica, i cantant les cançons de benvinguda, tocant els timbals gegants i “coronant-nos” amb els collars de flors. Al
pati hi havia tots els 159 alumnes, cadascun tenia una funció, uns ballaven, uns cantaven, uns tocaven i altres ajudaven.
La visita a l’escola va ser molt bonica, tothom després de l’acte inicial, va tornar a les seves
classes i d’una en una les vam visitar totes. Però sobretot va ser quan vam visitar la classe
del mestre Yann, on hi havia els alumnes que van venir a Lleida. Allí van veure que la visita
que van fer a la nostra escola els va agradar molt i els va marcar, destacaven la estada en les
classes del cicle superior, amb els mestres, nom per nom. Recordaven el lema de l’any passat.
Vosaltres us recordeu d’ell? Quin era? Els havia cridar molt l’atenció que a Lleida a tot arreu hi
havia ciment, i quan vens aquí entens que els sorprengui, perquè no n’hi ha enlloc, tot és verd.
També explicaven que l’Encarni els va ensenyar un truc amb els ulls... Encarni, això ens ho has
de mostrar!
Després vam anar a veure una escola de primària i secundària privada religiosa, i amb internat.
Allí ens van tornar a coronar i rebre amb la dansa. Vam veure les classes i vam parlar amb els
nens i els mestres.
Però a la tarda ens van portar a una altra escola, aquesta estava just al tocar del mar, era
petita, de fet tenia 23 alumnes de diferents edats però tots amb una sola classe i una sola
mestra. Aquí l’experiència va ser encara millor: veure els nens que tots s’ajudaven, petits i
grans, que tenien una convivència com una família i parlar amb la mestra de com s’ho feien...
Sabeu? Tenen molts gestos de benvinguda, les danses, les cançons i beure l’aigua de dins dels
cocos. Doncs a cada un dels llocs que vam anar, van fer tots els gestos de benvinguda i a tots
vam beure l’aigua d’un coco... Estem dels cocos fins el COCO!
