25 Hores de viatge, són moltes hores de
viatge. Però van ser més... i no tant sols hores, sinó moltes vivències.
Heu estat mai en un aeroport? Doncs és un lloc
on hi ha gent a tota hora, uns van cap aquí, uns altres cap allà. Uns van
despistats donant voltes, i uns altres van segurs sense dubtar. N’hi ha que van
carregats amb molts paquets i maletes i d’altres que porten una cartereta...,
però tots tenen un viatge que fer.
En mig de tot això, en cada un dels aeroports
que hem estat, nosaltres dos teníem una actitud d’il·lusió de saber que aquest
és el més llarg que hem fet mai i molt important pel projecte Comenius.
A Londres, mostràvem la tranquil·litat de
saber que nomes teníem que pujar a l’avió i deixar-nos portar al punt
d’arribada. Ens vam encantar buscant una samarreta, i al final vam tenir que
córrer.
A Los Angeles, 11 hores després, la
tranquil·litat va desaparèixer del tot, ja que l’ambient era molt crispat. Hi
havia policies amb metralletes, preparats per a què? Vam tenir que deixar les nostres
empremtes digitals de tots els dits de les dos mans, (jo ja estava a punt per
descalçar-me i posar-hi el peu...) Et fan mil preguntes, i sense que portis res
ni que vulguis fer res, et fan sentir com si realment tinguessis el pla de
segrestar l’ Estàtua de la Llibertat... Sort que vam trobar un senyor molt
amable, que treballava allí mateix, que ens va fer les explicacions amb un to
amigable. Gracies senyor Tellez (parlava castellà, però no ens va voler dir
d’on era).
En canvi a Papeete, tot i que eren les 11 de
la nit, la gent ens va rebre amb un somriure molt amable i la sensació de
cansament, va desaparèixer una miqueta...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada