Per poc, quasi no arribem a Polònia.

Avui 16 de maig, hem començat la trobada a Varsòvia amb la resta de companys del projecte Comenius..., però no tot ha estat fàcil.

A algú de vosaltres us ha passat que, mentre estaveu a l'aeroport de Barcelona, heu escoltat el vostre nom per megafonia? Doncs a nosaltres, SI.

Resulta que hem dinat a l'aeroport perquè teníem suficient temps (o al menys això semblava) i, quan ja ens dirigíem a la porta d'embarcament, amb el temps una mica just, un noi molt simpàtic ens ha ofert participar en un sorteig que la Pili ha trobat molt interessant. La Rosa ha posat seny i ha insistit en seguir el nostre camí...
La porta a la que ens havíem de dirigir era, com no, l'última de totes les portes de la terminal 1, però resulta que en algun moment del dinar, la companyia ha decidit canviar de porta, per això quan hem arribat al fi del món de la terminal, no hi havia ningú. En aquell moment hem escoltat clarament per megafonia: "Por favor, última llamada para Pilar Vidal y Rosa Castillo, vayan a la puerta 51"; hem començat a córrer i una hostessa ens feia senyals cap a la 51... Pels pèls!!!!
El viatge se'ns ha fet curt, tres hores justes.
A l'aeroport de Varsòvia ens esperava el director de l'escola, acompanyat dels seus fills, amb un cartell que posava COMENIUS. Ens ha portat fins a l'hotel, on ens hem trobat amb la resta de companys.
A part dels mestres de cada país, d'Itàlia, de Grècia i de la Polinèsia Francesa han vingut 15 nens i nenes. Per cert, quan hem fet les presentacions entre els mestres, a la Rosa li han preguntat si era una alumna de Lleida..., ella s'ha posat vermella i de seguida s'ha posat a riure.

Demà anirem a l'escola i allí participarem en les activitats que han organitzat els col·legues polonesos. Seguirà l'explicació demà a la nit!